La societat del coneixement, els canvis en l’accés a la informació, ens han obligat a replantejar-nos la nostra tasca pedagògica per adaptar-nos a les característiques dels alumnes d’avui en dia.
Al mateix temps, creiem que no pot haver acció pedagògica fructífera sense referents.
L’educació ha de basar-se en bases científiques i no en simples suposicions o desitjos.
Així, el caràcter dinàmic i flexible dels nostre projecte, es basa en les visions de:
La pedagogia en l’acció de John Dewey i “el seu aprendre fent”, que es va concretar en l’aportació de William Heard Kilpatrick, per mitjà del conegut mètode de projectes.
– Les teories genètiques-cognitives de Jean Piaget, sobre el desenvolupament cognitiu, que juntament amb les teories genètic-dialectives de Lev Vygotski, ens descriuen el marc constructivista en l’educació.
– L’educació en llibertat de Francesco Tonucci, que posen en relleu la importància de proporcionar espais de temps per què els alumnes realitzin activitats diferents a les acadèmiques, cosa que contribueix el seu desenvolupament integral.
– El constructivisme de David Ausubel, l’aprenentatge significatiu i les seves aportacions als docents i a l’alumnat.
– El treball col.laboratiu de David W. Johnson i Roger T. Johnson, que defineixen com “la utilització didàctica de grups reduïts en els quals, els alumnes treballen junts per a maximitzar el seu propi aprenentatge i el dels demés.
– Les estructures d’aprenentatge cooperatiu de Spencer Kogan, que tendeixen a la interdependència positiva (Si hom guanya, guanya l’altre) i la responsabilitat individual.- L’aprenentatge basat en el pensament de Robert Swartz, i l’escola de pensament visible, aquells que van apostar per introduir en l’activitat didàctica amb models o patrons senzills que permetin l’alumne prendre a pensar, per mitjà de diverses rutines i estratègies que promoguin una forma de pensar, connectar i explorar qualsevol material d’aprenentatge.
– Les teories de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner, qui va demostrar que tots som diversos i per a créixer íntegrament, hem de desenvolupar les nostres intel·ligències: lògico-matemàtiques, verbals, espacials, musicals, corporals, cinestètiques, interpersonals…
– Les teories de la intel.ligència emocional de Goleman, que han traduït en les aportacions dels models de Myers, Salovey i Caruso junt a la visió neuro-emocional.
– La visió educativa de la creativitat de E. de Bono, H. Gardner i el mític informe de Robinson, ens fan entendre que educar per a la creativitat, és educar pel canvi formant persones versàtils, originals, amb capacitat inventiva, àmplia visió de futur, amb iniciativa pròpia i confiança en les seves possibilitats.
No considerem aquestes referències definitives, ja que l’Escola Aloma duu a terme un gran esforç per una contínua formació de tots els membres de la comunitat educativa, amb la finalitat d’incorporar els últims avenços pedagògics que es desenvolupin dins i fora de les nostres fronteres.
D’aquesta manera, investiguem, analitzem, visitem altres centres i incorporem a la nostra pràctica docent aquells coneixements i metodologies que ens ajuden a millorar.