Quins són els nostres referents?

La societat del coneixement, els canvis en l’accés a la informació, ens han obligat a replantejar-nos la nostra tasca pedagògica per adaptar-nos a les característiques dels alumnes d’avui en dia.

Al mateix temps, creiem que no pot haver acció pedagògica fructífera sense referents.
L’educació ha de basar-se en bases científiques i no en simples suposicions o desitjos.
Així, el caràcter dinàmic i flexible dels nostre projecte, es basa en les visions de:

La pedagogia en l’acció de John Dewey i “el seu aprendre fent”, que es va concretar en l’aportació de William Heard Kilpatrick, per mitjà del conegut mètode de projectes.

– Les teories genètiques-cognitives de Jean Piaget, sobre el desenvolupament cognitiu, que juntament amb les teories genètic-dialectives de Lev Vygotski, ens descriuen el marc constructivista en l’educació.

L’educació en llibertat de Francesco Tonucci, que posen en relleu la importància de proporcionar espais de temps per què els alumnes realitzin activitats diferents a les acadèmiques, cosa que contribueix el seu desenvolupament integral.

El constructivisme de David Ausubel, l’aprenentatge significatiu i les seves aportacions als docents i a l’alumnat.

El treball col.laboratiu de David W. Johnson i Roger T. Johnson, que defineixen com “la utilització didàctica de grups reduïts en els quals, els alumnes treballen junts per a maximitzar el seu propi aprenentatge i el dels demés.

Les estructures d’aprenentatge cooperatiu de Spencer Kogan, que tendeixen a la interdependència positiva (Si hom guanya, guanya l’altre) i la responsabilitat individual.- L’aprenentatge basat en el pensament de Robert Swartz, i l’escola de pensament visible, aquells que van apostar per introduir en l’activitat didàctica amb models o patrons senzills que permetin l’alumne prendre a pensar, per mitjà de diverses rutines i estratègies que promoguin una forma de pensar, connectar i explorar qualsevol material d’aprenentatge.

Les teories de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner, qui va demostrar que tots som diversos i per a créixer íntegrament, hem de desenvolupar les nostres intel·ligències: lògico-matemàtiques,  verbals, espacials, musicals, corporals, cinestètiques, interpersonals…

Les teories de la intel.ligència emocional de Goleman, que han traduït en les aportacions dels models de Myers, Salovey i Caruso junt a la visió neuro-emocional.

La visió educativa de la creativitat de E. de Bono, H. Gardner i el mític informe de Robinson, ens fan entendre que educar per a la creativitat, és educar pel canvi formant persones versàtils, originals, amb capacitat inventiva, àmplia visió de futur, amb iniciativa pròpia i confiança en les seves possibilitats.

 

No considerem aquestes referències definitives, ja que l’Escola Aloma duu a terme un gran esforç per una contínua formació de tots els membres de la comunitat educativa, amb la finalitat d’incorporar els últims avenços pedagògics que es desenvolupin dins i fora de les nostres fronteres.

D’aquesta manera, investiguem, analitzem, visitem altres centres i incorporem a la nostra pràctica docent aquells coneixements i metodologies que ens ajuden a millorar.

Metodologia

La nostra metodologia es basa en el següent:

Treball per projectes: en els quals, els alumnes desenvolupen coneixements i competències claus mitjançant l’elaboració de projectes que estimulin la seva curiositat per aprendre i descobrir qüestions de la vida real. Mitjançant la investigació i la creativitat, s’aconsegueixen aprenentatges significatius i es millora la motivació i l’autoestima.

Intel·ligència emocional: Creiem en el desenvolupament integral de la persona. Per aconseguir-ho, els nostres alumnes treballen aspectes com l’empatia, l’autoestima, l’aprendre a reconèixer les emocions i a expressar-les, coneixent-se millor a si mateixos i adquireixen autocontrol i milloren les seves habilitats socials, aprenent a resoldre problemes i evitar conflictes.

Aprenentatge basat en el pensament: saber pensar és el fonament últim de l’aprenentatge. Els nostres alumnes incorporen destreses que els permeten formar el seu pensament d’una forma eficaç i creativa, per a arribar a conclusions pròpies i que puguin ser aplicades en el seu aprenentatge i a la resta de la seva vida. Aprenen a fonamentar les seves opinions, a comparar alternatives i prendre decisions, a escoltar altres punts de vista, desenvolupament idees crítiques, creatives i analítiques.

Ús de les tecnologies de la comunicació. Entenem les TIC com a un instrument al servei de la nostra pedagogia. La tecnologia no és una finalitat, però l’experiència ens demostra que s’aconsegueix un millor aprenentatge si s’integra com a eina que els alumnes utilitzen en les seves tasques diàries.

Sistema tutorial personalitzat. L’escola ha desenvolupat un sistema propi d’atenció als alumnes mitjançant tutories personals en què, els alumnes escullen quin o quina serà el seu tutor/a personal, cada curs. Aquest tutor es converteix en un mentor de l’alumne i l’ajuda a millorar el seu benestar personal, les seves relacions socials i el seu desenvolupament acadèmic. Gràcies a aquesta relació personal, l’alumne potencia la seva autoestima, el seu afany de superació, mentre que el seu tutor es converteix en un referent clau per a l’alumne i la seva família.

 

Per tot això, a l’Escola Aloma predomina la formació en competències relacionades amb el treball en equip, el pensament eficaç i la gestió de tasques de forma col·laboradora, ja que mostren mètodes inclusius. Així, els nostres alumnes, al finalitzar el procés educatiu, hauran consolidat tot allò que té relació amb les competències claus que tot alumne del segle XXI ha de mostrar, que són les següents:

  • Autonomia. És la capacitat de gestionar-se de forma autònoma.
  • Confiança en sí mateix, amb l’autoestima alta per a mostrar iniciativa personal.
  • Pensament crític: capacitat per a tenir criteris propis d’anàlisi de la realitat.
  • Habilitats comunicatives, que permetin transmetre idees de forma articulada, amb passió dirigida a una pluralitat de persones i contextos.
  • Responsabilitat individual i social, amb un compromís èticopersonal i col·lectiu.
  • Curiositat intel·lectual, manifestant interès en àrees molt diverses, tenint en compte que mai s’aprèn absolutament tot.
  • Treballar col·laborant amb els altres, per a viure en una societat que es caracteritza pel treball conjunt, orientat a aconseguir objectius finals.