Índex de continguts
A EDUCACIÓ INFANTIL: El procés de lectoescriptura comença a I3, amb activitats on els infants la iniciïn i desenvolupin de manera progressiva, potenciant la creativitat i el gust per la lectura.
A PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA: El gust per la lectura és potencia dedicant un temps cada dia a llegir el llibre que més els agradi.
La competència en comunicació lingüística orienta el treball educatiu a aconseguir un/una alumne capaç de llegir, comprendre i produir tot tipus de textos tant orals com escrits, escolars i no escolars, tant en prosa contínua (textos narratius, descriptius, expositius, argumentals o instructius) com en forma de textos discontinus (formularis, anuncis, gràfiques, taules o mapes).
Amb l’animació a la lectura, intentarem donar resposta al repte d’aconseguir que el nostre alumnat sigui lector actiu i eficaç dels textos habituals en la seva etapa, tant per a l’aprenentatge com per al gaudi personal i la interacció social.
Per a això desenvolupem estratègies i activitats, que atenguin les diverses finalitats de l’acte de llegir.
L’equip docent assolirà l’acompanyament i dinamització del pla lector per a subratllar la importància que donem a l’Escola Aloma en aquest aspecte fonamental de l’aprenentatge.
La lectura ha estat considerada, tradicionalment, com a clau d’accés al progrés social, cultural i econòmic; per això, la nostra escola és conscient de la importància i rellevància que adquireix el seu ús i domini, per aquest motiu, ha volgut incorporar-la als seus sistemes educatius des dels primers anys de l’educació obligatòria.
Conseqüentment, el sistema educatiu ha de responsabilitzar-se, inexorablement, en la pràctica de la lectura.
Tres són les funcions socials, interrelacionades entre si, que assumeix l’ensenyament aprenentatge de la lectura en l’educació actual. En primer lloc, el seu ús constant i elaborat en la vida quotidiana contribueix a la integració i adaptació de les persones en la societat que els ha tocat viure.
En segon lloc, potencia la construcció del coneixement i finalment, permet l’accés a l’experiència literària i, per consegüent, al gaudi estètic i al desenvolupament de la consciència crítica. Per tot això, la lectura contribueix a l’enriquiment personal, exercita la capacitat crítica, àmplia el cabal lèxic, alimenta la capacitat imaginativa, millora les relacions humanes i facilita l’exposició de pensaments.
La LOMCE, estableix i insisteix en la pràctica de la lectura segons el marc conceptual, que s’ha de realitzar en totes les matèries i àrees del currículum, desvincula de la forma exclusiva de l’assignatura de la llengua i literatura. A més, ha suposat una innovació metodològica en plantejar que s’ha d’arribar als continguts curriculars a través de la lectura de diferents tipus de textos que facin servir diferents codis i en formats i suports diversos.
En el seu capítol I, article 2, s’estableix que els poders públics prestaran una atenció prioritària al conjunt dels factors que afavoreixen la qualitat de l’ensenyament i, especialment, el foment de la lectura i l’ús de la biblioteca.
En el capítol III, article 23, planteja els següents objectius per a l’ESO:
Comprendre i expressar amb correcció oral i per escrit en la llengua castellana i catalana i en textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i estudi de la literatura.
En l’article 26 estableix que en aquesta etapa es prestarà una atenció especial a l’adquisició i el desenvolupament de les competències bàsiques i es fomentarà la correcta expressió oral i escrita a fi de promoure l’hàbit de la lectura, es dedicarà un temps a la mateixa en la pràctica docent de totes les matèries.
En l’article 33 es promou afermar els hàbits de lectura, l’estudi i disciplina com a condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.
Per al Batxillerat, en l’article 35, insta les administracions educatives a promoure les mesures necessàries perquè en les diferents matèries es desenvolupin activitats que estimulin l’interès i l’hàbit de la lectura i la capacitat d’expressar-se correctament en públic.
És per això que tot projecte curricular de centre ha de recollir un pla lector que s’inclourà en la programació general anual i que implica a tota la comunitat educativa del centre.
Punt de partida:
En l’última anàlisi de l’informe PISA sobre la qualitat del sistema educatiu a Espanya es posa de manifest, entre altres mancances, la nostra deficient educació lectora.
Hi ha unes característiques que són pròpies de la gran majoria dels alumnes dels joves d’aquestes edats i són:
– Mancances del vocabulari bàsic.
– Dificultats de l’expressió oral i escrita.
– Influència negativa dels “WhatsApp” en l’escriptura.
– Dificultats d’ortografia.
– En un alt percentatge en l’àmbit familiar, no es llegeix.
– Dificultats de comprensió lectora.
Davant aquest panorama, el Pla Lector intenta ser un instrument més en el procés de millora de capacitats del nostre alumnat, donant-li instruments útils que permetin adquirir destreses i habilitats, per a afrontar els reptes del sistema educatiu. No oblidem que la llengua és l’instrument de totes les matèries. Si no dominem el llenguatge, fracassarem en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Objectius generals
Per al centre:
Desenvolupar les eines d’anàlisis per a dur a terme un seguiment permanent i una avaluació sistemàtica objectiva dels hàbits de lectura de l’alumne i de les actuacions del propi pla.
Per al professorat:
Oferir a l’alumne lectures que contemplin models no estereotipats que els permetin revisar altres rols alternatius als tradicionalment assignats segons el sexe.
Identificar i analitzar prejudicis i conductes sexistes en els missatges que arriben a través dels mitjans de comunicació.
Potenciar el desenvolupament de l’hàbit lector i la millora de la competència lectora des de totes les àrees i matèries del currículum.
Potenciar l’actualització i formació del professorat perquè contribueixin, de manera rellevant, al millor desenvolupament de la competència lectora i hàbit lector en l’alumne.
Per a l’alumnat:
Potenciar i desenvolupar en l’alumne les competències necessàries per a la pràctica habitual i de l’expressió i competència lectora.
Millorar l’hàbit lector i el gust per la lectura.
Aconseguir una expressió oral i una velocitat lectora adequada a l’edat.
Millorar el nivell de comprensió lectora.
Usar la lectura com a font d’informació i entreteniment.
Fomentar en l’alumne una actitud reflexiva i crítica sobre el llegit.
Objectius específics
En primer lloc, els professors especificaran en les seves programacions el material que utilitzaran per a impulsar els seus objectius descrits en el present Pla Lector.
La implicació del professorat és fonamental, hauran de treballar la lectura a l’aula, setmanalment. Per a això es tindran en compte tres aspectes fonamentals:
– El temps destinat a tal fi.
– La tipologia dels textos escollits.
– La millora de la comprensió lectora i l’educació del procés.
El temps és qüestió de qualitat més que de quantitat. Els textos, perquè siguin adequats, han de fer-se preguntes de comprensió lectora; alguns criteris per a l’elecció de textos podrien ser els següents.
1) Adequació a l’edat i nivell acadèmic.
2) Connexió del text amb els continguts propis de la matèria.
3) Capacitat de motivar a l’alumne pel seu interès, connexió amb les seves experiències personals, originalitat, etc….
4) Connexió amb el seu context immediat i amb l’actualitat sempre que sigui possible.
Per a millorar la comprensió lectora:
Fer preguntes d’ajuda que superin la comprensió literal del text, plantejant preguntes de caràcter interpretatiu i crític.
Incloure, també preguntes sobre les característiques del tipus de text treballat.
Després de la lectura: incloure o, si és el cas, millorar el tancament de la mateixa amb activitats que condueixin a la consolidació d’allò après.
Respecte a l’avaluació de la comprensió lectora, caldrà elaborar qüestionaris, fitxes d’observació, rubriques, etc…. I incloure-les en diferents avaluacions.
Quan es parla d’activitat lúdica, es fa referència a totes aquelles actuacions que es realitzin al centre educatiu, les quals no estan incloses a la programació, per tant, no tenen caràcter avaluador, sinó lúdic, d’entreteniment i són totes les activitats desenvolupades des de la biblioteca amb la finalitat de reforçar el foment de la lectura i millorar la competència lectora dels nostres alumnes.
La nostra biblioteca ha de ser un espai dinàmic i obert a la participació educativa, i sobretot, per a inculcar l’hàbit de la lectura i amor pels llibres.
Àmbit familiar i extraescolar
A més, la biblioteca d’aula pot convertir-se en un intercanvi en els propis alumnes que nodreixin de títols a aquesta biblioteca i siguin ells el que gestionin sota la supervisió dels professors.
Avaluació
Pel que respecta a l’avaluació d’activitats concretes, cada equip o persona responsable haurà de portar el seu registre d’avaluació.
Instruments d’avaluació:
• Proves de comprensió lectora.
• Enquestes relatives a la utilització de la biblioteca del centre, aula i biblioteca municipal.
• Enquesta relativa al grau de satisfacció de les activitats programades de foment i animació a la lectura.
• Enquesta relativa als hàbits de lectura.
Què analitzar:
• La metodologia emprada.
• La temporalització de les diferents actuacions.
• El progrés de l’alumnat en relació amb l’adquisició d’hàbits lectors i la millora de la competència lectora.
• El grau de consecució dels objectius proposats.
• El grau de desenvolupament de les actuacions previstes.
• El grau d’implicació del professorat, de les famílies, de l’alumnat i dels agents externs implicats en el desenvolupament d’actuacions proposades.
• Les estratègies metodològiques aplicades.
• El clima lector del centre.
• Numero de professors que han seguit les activitats de promoció sobre el pla.
• Anàlisi dels resultats de les proves de comprensió lectora i evolució d’aquestes.
• Nombre de textos treballats al llarg de l’any amb les estratègies d’ajuda a la lectura comprensiva.
• Nombre de textos treballats en les diferents matèries especificant que tipus són.
És el resultat de recollir cadascuna de les propostes de treball realitzades per totes les matèries didàctiques per a cadascun dels nivells en els quals s’imparteix ensenyament.
Atès que es tracta d’un material molt urgent, colossal i al mateix temps molt específic, ja que recull les lectures amb les seves respectives activitats d’avaluació.
Aquestes estan recollides en la programació general anual del centre juntament amb el present pla lector.
Aquesta guia didàctica es concretarà en un document en el qual es recolliran totes les propostes de lectures amb les seves respectives activitats, ordenades per curs, matèria i temporalització.
Per a tot això s’establirà un horari d’atenció i de funcionament del servei de préstec.
Es posaran normes d’organització i funcionament de la biblioteca.
En finalitzar el curs, l’equip de biblioteca realitzarà una avaluació d’accions i de les activitats dutes a terme per a incloure-les en la memòria anual del pla.
Aula d’informàtica: En aquests moments, aquestes aules amb recursos informàtics i didàctics d’una diversitat extraordinària que podem aprofitar per a fomentar la lectura.
Recursos humans: D’acord amb l’exposat anteriorment, queda molt clar que tot el professorat ha d’estar implicat. En conseqüència, forma part dels recursos humans de què disposa el centre, si se’ls sol·licita la col·laboració.
En el nostre pla de lectura, tenim contacte amb els autors i les autores de les editorials amb les quals treballem i podem accedir amb facilitat a participar en alguna activitat, com ara, conta contes, narracions, etc…
