Aprendre per Projectes

Aprendre pot ser una diversió. Ja siguin PROJECTES puntuals, setmanals o mensuals, d’ampliació o iniciació, el PROJECTE necessita que el nen-a sigui el protagonista del coneixement. Així que, mentre coneixem com es vivia a la Prehistòria i busquem a la Biblioteca el que hi ha sobre el tema (P5), ens convertim en pirates moderns mentre llegim el llibre “Fede quiere ser pirata” (3r), Ana ens porta el seu violí per veure un de veritat (2n), practiquem amb tutorials de cuina (6è) o visitem Catalunya i els seus monuments (5è), ens divertim aprenent.
Com deia Ruskin: “Si vols resultats diferents, no facis cada dia el mateix”

Ens visiten els Bombers  (P4)

Ja portem uns dies treballant un nou Projecte: “ELS BOMBERS”. Cadascú dels nen@s ha portat algun material per tal de crear un racó especial. Però el que més els ha agradat ha estat la visita d’un bomber, Mario.
No només han sentit les explicacions, sino que també han simulat situacions de risc.
Ja sabeu que volen ser de grans, veritat?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els Astronautes (P5)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Com es vivia a la Prehistòria (P5)

 

Ens convertim en pirates moderns (3er)

 Un violí de veritat

Visitem Catalunya i els seus monuments

 

Sortida al Museu d’Arqueologia de Barcelona

C. Inicial

Hem après que molts dels jocs actuals són antics i que d’altres s’han adaptat. Jugar és una font de coneixement: estratègia, exploració, error, planificació…
I per acabar, entrevista als alumnes per la BTV, programa Catakrac. Ho pots veure aquí

Projecte Verema 2015

TARDOR. Temps de verema, temps de colors.
Els nois i noies de Cicle Mitjà han fet la seva particular verema. Han observat les vinyes, han agafat el raïm amb les seves mans i l’han trepitjat, com es feia antigament.
Mireu com s’ho han passat.

[alpine-phototile-for-picasa-and-google-plus src=”user_album” uid=”110518237976330981587″ ualb=”AF1QipPxtPrTcbftdTkyQV7_lHBYFfkgYFquQC4lrsOu” imgl=”fancybox” style=”floor” row=”4″ grwidth=”800″ grheight=”600″ size=”320″ num=”12″ shadow=”1″ border=”1″ highlight=”1″ curve=”1″ align=”center” max=”50″ nocredit=”1″]

 

Projecte els Senyals de Trànsit: Cicle inicial 2014

[alpine-phototile-for-picasa-and-google-plus src=”user_album” uid=”110518237976330981587″ ualb=”6026709948459580449″ imgl=”fancybox” style=”floor” row=”4″ grwidth=”800″ grheight=”600″ size=”320″ num=”12″ shadow=”1″ border=”1″ highlight=”1″ curve=”1″ align=”center” max=”50″ nocredit=”1″]

Projecte d’Hort Escolar: fer un jardí-hort al terrat

[alpine-phototile-for-picasa-and-google-plus src=”user_album” uid=”110518237976330981587″ ualb=”6026707228548944737″ imgl=”fancybox” style=”floor” row=”4″ grwidth=”800″ grheight=”600″ size=”320″ num=”12″ shadow=”1″ border=”1″ highlight=”1″ curve=”1″ align=”center” max=”50″ nocredit=”1″]
Projecte d’hort escolar
FEM UN JARDÍ-HORT AL TERRAT

JUSTIFICACIÓ.
Des de l’Escola Aloma veiem la necessitat d’introduir noves activitats i estratègies que permetin millorar i ampliar el contacte dels nostres alumnes amb l’entorn i la natura, alhora que ajuden a potenciar l’educació ambiental.
Creiem que la possibilitat de tenir un hort a l’escola pot ajudar al nostre alumnat a prendre consciència de la importància de conèixer i protegir el medi i a valorar l’esforç i la responsabilitat.
L’hort aporta una sèrie d’estratègies gratificants i úniques per a l’alumnat i permet treballar amb alumnes de diferents edats i en diferents àrees curriculars.
L’hort ofereix un context idoni per aprendre a pensar, per educar emocionalment i per fer ús de les diferents habilitats socials adquirides, tot englobat en un marc vivencial i de manipulació únic.

Una mica de reflexió: L’hort, juntament amb la ramaderia, ha estat la font de subsistència més utilitzada pels humans, a pràcticament totes les cultures, al llarg de tota la història.
Actualment, però, sobretot el món occidental està immers en una espiral de consumisme en la qual les persones que hi entrem no en podem eixir, i ens convertim en persones menys autosuficients i més dependents. Per exemple, quan volem abastir-nos de vegetals anem al supermercat o a alguna botiga en comptes de pensar que nosaltres podem abastir-nos d’una part d’aquests aliments, de manera autònoma, a través d’un hort. No obstant, no hem de caure en l’error de voler cultivar totes les plantes alimentàries que necessitem per viure, sinó que ens hauríem de centrar en unes quantes d’aquestes de manera que ens permeti desenvolupar la nostra autonomia, la creativitat, tranquil·litat, … en definitiva que resulti un espai on ens trobem a gust amb nosaltres mateixos i amb l’entorn.

Per altra banda, el fet de tenir un hort ajuda a desaccelerar el gran problema del segle XXI: la contaminació humana i una de les seves pitjors conseqüències, el canvi climàtic. És a dir, afavorir el DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE. Hem de tenir en compte que des de la presència dels àrabs a les nostres terres fins als nostres dies, l’agricultura que es practica a les hortes mediterrànies és de regadiu. Com que sense aigua no hi ha agricultura, ni ramaderia, ni per extensió aliments per als humans i pels animals, creiem que és molt important fer des de l’escola un ús eficient d’aquest recurs que, vulguem o no, és limitat, perquè sinó el que hem sembrat i plantat no donarà fruit. Aquest bon ús no s’ha d’estancar en el cercle del professorat, sinó que s’ha de transferir al de l’alumnat, de tal manera que ambdós col·lectius donen el valor que correspon a l’aigua.
A més, hem de tenir present que a la Terra hi ha altres éssers vius que conviuen dins una xarxa ecològica complexa i si nosaltres, amb les nostres actuacions, la modifiquem al nostre gust es pot tornar en contra nostra. Aquesta afirmació pot semblar molt utòpica, però realment hi ha aspectes que ho demostren, com pot ser l’augment de plantes (boscos, parcs, horts, jardins, …), que faciliten la disminució de CO2 a l’atmosfera, ja que aquestes amb la realització de la fotosíntesi agafen el CO2 de l’entorn i expulsen com a gas residual O2, element indispensable per a la vida. A més, el fet de disposar d’un hort a prop, ens evita haver d’utilitzar el transport, fet que deixa més palès la disminució del diòxid de carboni. També, gràcies a l’ús de productes naturals (que podem obtenir gràcies a l’hort) en detriment d’elements envasats (que podem obtenir en els comerços), fa que hi hagi menys quantitat de residus no biodegradables o difícils de descompondre en la natura, generant un ambient més pur i ecològic per als éssers que hi vivim.

OBJECTIUS.
Els objectius que perseguim amb la realització i posada en pràctica d’aquest projecte són els següents:

• Promoure l’educació ambiental a l’escola.
• Aconseguir una millor relació amb l’entorn a partir d’un canvi d’actituds i valors dels alumnes envers el medi ambient. (Recurs actiu per participar en la sostenibilitat).
• Introduir coneixements sobre l’agricultura ecològica.
• Aproximar els/les alumnes al coneixement de treballs i tècniques que requereix un hort establint un contacte directe i de manipulació amb elements com la terra, les llavors, l’aigua, els adobs, etc.
• Fer el seguiment de tot el procés evolutiu vital de les plantes de l’hort facilitant la comprensió del cicles biològics.
• Realitzar treballs pràctics per a conèixer millor el funcionament de l’hort i les diverses necessitats i atencions específiques de les diferents varietats triades.
• Reflexionar sobre la producció, distribució i consum dels productes.
• Utilitzar de forma adient, respectant les normes bàsiques de seguretat, les diferents eines.
• Identificar com a ecosistema l’hort del centre.
• Educar en la sostenibilitat, l’estalvi d’aigua i els recursos naturals.
• Possibilitar un aprenentatge interdisciplinari entre les diferents àrees.
• Afavorir el treball en equip, utilitzant tècniques de treball cooperatiu: entre les persones del centre i de fora (tècnics, familiars, hortolans, etc).

CONTINGUTS.

Continguts de ciències:
• Observació sistemàtica de les plantes de l’hort.
• Recerca d’informació utilitzant diversos mitjans.
• Observació a ull nu de plantes al llarg del seu cicle vital.
• Formulació de preguntes i hipòtesis.
• Identificació de les diferents plantes conreades a l’hort.
• Utilització de diverses eines de treball: aixada, rasclet, pala…
• Realització de petites experiències utilitzant el mètode científic.
• Utilització de la lupa binocular i d’altres estris de l’aula de ciències.

Continguts de TAC:
• Utilització de la càmera fotogràfica: enquadrament, plans,…
• Treballs amb utilització del processador de textos i inserció d’imatges captades amb la càmera de fotos.
• Muntatges en forma de cartells dels diferents cultius.

Continguts de llengua:
• Elaboració de textos escrits del treball realitzat a l’hort i de les observacions fetes.
• Exposicions orals individuals i en grup.
• Adquisició de vocabulari específic relacionat amb l’hort i els aliments

Continguts actitudinals:
• Respectar i valorar el treball en les feines agrícoles.
• Adonar-se de la importància que té l’agricultura per a la nostra alimentació.
• Responsabilitzar-se i tenir cura de les plantes de l’hort.
• Ús correcte de les eines de treball.
• Implicar-se en un treball en equip.
• Educar en valors mediambientals i en la tria de productes no transgènics.

LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES A L’HORT
Un dels aspectes nous que porta amb si l’entrada en vigor de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, és la programació per competències bàsiques. Per elles entenem el conjunt de coneixements, destreses i actituds necessàries perquè una persona arribi al seu desenvolupament personal, escolar i social. En definitiva, la competència es demostra quan l’alumne o alumna és capaç d’actuar, resoldre, produir o transformar la realitat a través de les tasques que se li proposen.
L’hort escolar és un recurs pedagògic, que interrelaciona les diferents àrees curriculars i afavoreix el desenvolupament de les diferents competències bàsiques:

1. Competència en comunicació lingüística.
No es pot comprendre i interpretar la realitat sense posar prèviament en marxa una sèrie d’habilitats lingüístiques (escoltar, conversar, llegir o escriure), gràcies a les quals es construeix el pensament i es regula el comportament. En aqueix sentit, dins d’aquest programa s’utilitza la llengua escrita en diverses accions com per exemple per a descriure totes les vivències i successos esdevinguts en l’hort.

2. Competència matemàtica.
Són múltiples les ocasions en les quals hem d’utilitzar i relacionar els nombres i les diferents operacions i formes d’expressió i raonament matemàtic, en les tasques incloses en el nostre hort escolar. Per exemple: realitzar mesuraments, calcular àrees i perímetres partint de la realitat (geometria); realitzar càlculs matemàtics referits al consum d’aigua, despeses en materials (eines,
abonaments, llavors, etc.); ….

3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
És sens dubte la competència que més es treballa en el nostre hort escolar ecològic, doncs entre els seus principis destaquen el coneixement de l’entorn i dels trets més representatius del paisatge natural i urbà, així com les actuacions que afavoreixen la defensa del Medi Ambient i la qualitat de vida (consum racional de l’aigua, estalvi d’energia, o selecció i reciclat de residus).
Es tracta, en definitiva, de promoure entre tots els sectors de la comunitat educativa una actuació sensata cap al consum, així com fomentar un ús responsable dels recursos naturals, un Desenvolupament Sostenible i el respecte i cura del medi ambient.

4. Competència digital i de tractament de la informació.
Els/les nostres alumnes van a haver de fer ús dels processadors de textos i d’Internet de forma constant, a més de familiaritzar-se amb diversos tipus de llenguatge (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor). Així, estarem desenvolupant aquesta competència al buscar en un servidor informació relacionada amb l’hort, per exemple, informació sobre les llavors o plantes que acabem de plantar,…

5. Competència social i ciutadana.
La major part de les tasques i activitats que es realitzen en l’hort escolar són activitats grupals, que impliquen a tota la classe i fins i tot, el cicle. Per això és fonamental el desenvolupament d’aquest tipus de competències, doncs només des de la cooperació i la convivència és possible compartir materials i objectes, i col·laborar en la seva cura.

6. Competència cultural i artística.
Els recursos que proporciona l’hort ens permet potenciar l’expressió i la creativitat del nostre alumnat. Així, per exemple es podran realitzar tallers amb materials d’un sol ús o reciclats; tallers de decoració del mateix hort o de macetes; tallers de cuina…

7. Competència per a aprendre a aprendre.
Trobar una escola que aposti pel medi ambient i el desenvolupament sostenible, en la qual tots els seus integrants participen de forma activa en la seva cura i conservació, constitueix un escenari privilegiat per al foment i desenvolupament d’estratègies d’aprenentatge autònomes.
En les tasques diàries en l’hort escolar es van a presentar multitud d’oportunitats en les quals el nostre alumnat haurà d’arreplegar i organitzar la informació de forma pràctica (sembra, floració, reg, rotació de cultius, etc.)

8. Autonomia i iniciativa personal.
El procés de creació i funcionament d’un hort escolar ecològic, exigeix a l’alumnat una planificació de l’acció a desenvolupar i l’establiment d’unes metes, normes i objectius a arribar. Tot això comporta un desenvolupament de la seva capacitat per a triar i prendre decisions, així com l’acceptació de responsabilitats i l’avaluació dels resultats, amb la intenció de detectar possibles errors i proposar millores posteriors.

PLA DE TREBALL I METODOLOGIA.
• L’equip de ciències coordina les activitats de l’hort dels mestres que tenen atenció directa sobre els alumnes, tenint cura de:
• Organització d’espais.
• Distribució dels alumnes en grups de treball heterogenis, potenciant el treball cooperatiu amb la l’assumpció de tasques.
• Assessorament i facilitació d’informacions i materials.
• Planificació de conreus.
• Organització dels grups i coordinació de les activitats a desenvolupar.
• Els alumnes de forma individual i en petit grup han de realitzar les següents tasques:
• Recerca d’informació, utilitzant diversos mitjans, sobre les característiques i necessitats dels vegetals que s’han de conrear.
• Preparació del terreny per tal d’obtenir conreus òptims.
• Tenir cura dels conreus fins a l’època de recol·lecció.
• Presentació i/o elaboració de receptes senzilles utilitzant com a base els aliments conreats.
• Elaboració d’un dossier o quadern de camp amb les fitxes de treball elaborades durant el curs (optatiu)

TEMPORITZACIÓ.
Les activitats s’iniciaran el mes d’octubre amb l’adquisició del coneixement bàsic del procés evolutiu de les plantes, les seves característiques i necessitats i continuarà amb la preparació de la terra, la parcel·lació dels conreus, la sembra de llavors i plançons i la cura de les plantes fins a la recol·lecció.

PREVISIÓ DE CONREUS.
Les plantes que es preveu conrear durant el curs són:
• Plantes aromàtiques i medicinals.
• Flors.
• Alguns arbres fruiters.
• Hort d’hivern, plantant a l’inici de curs escolar.
• Hort d’estiu, plantant al mes de febrer per tal de completar cicles abans d’acabar el curs.

MATERIAL.
• Eines per a treballar la terra i les plantes (aixades, pales, rasclets, punxons per plantar, safates de planter, tisores, galledes, mànega, etc.).
• Adobs.
• Arbres.
• Llavors i planter.

AVALUACIÓ – VALORACIÓ – DIFUSIÓ.
Es portarà a terme una avaluació continuada de les activitats, així com de l’interès i l’actitud dels alumnes. Es passarà el resultat de l’avaluació al mestre tutor que podrà reflectir la valoració, si s’escau, en la nota de l’àrea de coneixement del medi.
Es dissenyarà una graella de valoració del grau de satisfacció de les persones implicades.
Es farà difusió del programa en les cartelleres i la pàgina web del centre, aportant els treballs realitzats, fotografies i tot allò que pugui servir per mostrar la feina feta.

• MENJADOR: MENÚ DEL MES

Projecte P3: el Pollet

[alpine-phototile-for-picasa-and-google-plus src=”user_album” uid=”110518237976330981587″ ualb=”6012981105496590849″ imgl=”fancybox” style=”floor” row=”4″ grwidth=”800″ grheight=”600″ size=”320″ num=”12″ shadow=”1″ border=”1″ highlight=”1″ curve=”1″ align=”center” max=”50″ nocredit=”1″]

Projecte P4: Els Dofins

[alpine-phototile-for-picasa-and-google-plus src=”user_album” uid=”110518237976330981587″ ualb=”6014083599861444913″ imgl=”fancybox” style=”floor” row=”4″ grwidth=”800″ grheight=”600″ size=”320″ num=”12″ shadow=”1″ border=”1″ highlight=”1″ curve=”1″ align=”center” max=”50″ nocredit=”1″]

 

Projecte P5: el Lleó

Els alumnes de P5 preparen el projecte de l’últim trimestre: El Lleó.
[alpine-phototile-for-picasa-and-google-plus src=”user_album” uid=”110518237976330981587″ ualb=”6012982047103158881″ imgl=”fancybox” style=”floor” row=”4″ grwidth=”800″ grheight=”600″ size=”320″ num=”12″ shadow=”1″ border=”1″ highlight=”1″ curve=”1″ align=”center” max=”50″ nocredit=”1″]

 

Projecte P5: Els Bombers

[alpine-phototile-for-picasa-and-google-plus src=”user_album” uid=”110518237976330981587″ ualb=”5995173612412254593″ imgl=”fancybox” style=”floor” row=”4″ grwidth=”800″ grheight=”600″ size=”320″ num=”12″ shadow=”1″ border=”1″ highlight=”1″ curve=”1″ align=”center” max=”50″ nocredit=”1″]

 

Projecte P3: La Xocolata

[alpine-phototile-for-picasa-and-google-plus src=”user_album” uid=”110518237976330981587″ ualb=”6014078628702636385″ imgl=”fancybox” style=”floor” row=”2″ grwidth=”800″ grheight=”600″ size=”320″ num=”12″ shadow=”1″ border=”1″ highlight=”1″ curve=”1″ align=”center” max=”50″ nocredit=”1″]

Més projectes:

[alpine-phototile-for-picasa-and-google-plus src=”user_album” uid=”110518237976330981587″ ualb=”6002198215450971809″ imgl=”fancybox” style=”floor” row=”3″ size=”320″ num=”9″ shadow=”1″ border=”1″ highlight=”1″ curve=”1″ align=”center” max=”50″ nocredit=”1″]